Agnès Gallifa, llicenciada en Humanitats l'any 2000, és Responsable de Relacions externes i Comunicació de la Fundació Antoni Tàpies.  Aprofitant la celebració del 20è aniversari de la Fundació l'Agnès ens dóna unes pinzellades sobre la tasca que desenvolupa.

Fa set anys que treballes a la Fundació Antoni Tàpies. Com la descriuries?

És una fundació privada que rep suport públic, amb un model de gestió lleuger. L'equip professional de la Fundació és petit i, així, les peticions que es responen des de Relacions externes són molt variades. Principalment, el departament promou les bones relacions de la Fundació amb institucions públiques, empreses privades, associacions o entitats, per tal de procurar un benefici mutu que reverteixi en l'activitat pública i la programació expositiva del Museu.

El departament en què treballo també s'encarrega de qüestions tan diverses com la captació de fons per cobrir les despeses expositives, la recerca de públics nous i de prescriptors d'opinió que apropin el públic a les activitats previstes, la producció d'actes especials o de les gestions que es deriven del lloguer dels espais, la programació de publicitat, entre moltes altres qüestions.

En quin moment professional et trobes?

La reobertura de la Fundació ha significat un allau de visites i de nous projectes. Visc aquest període amb molta il·lusió. Ara és moment de posar-se a treballar per provar d'anticipar-se a la nova demanda. Quan puc intento trobar un moment per reflexionar i pensar sobre la línia estratègica general del departament, per veure si el present és vigent, en relació a la feina feta, o si, per al futur, val la pena replantejar-se les coses

Què és el que més t'agrada del teu dia a dia?

El que més m'agrada d'aquesta feina és que, tot i que ja fa set anys que hi treballo, el meu dia a dia encara em resulta molt estimulant. L'estructura de treball del museu és força horitzontal, fet que facilita tenir la possibilitat de treballar de manera dinàmica, efectiva i flexible. I a banda de la part professional, personalment em satisfà moltíssim que la Fundació no hagi perdut la seva dimensió humana i sento molta admiració per l'equip professional, artistes i col·laboradors.

Vas passar-te un any a Nova York, treballant al The Metropolitan Museum of Art. Què ens pots explicar? El que vas aprendre durant la teva estada allà ho has pogut aplicar a la teva feina actual?

El The Metropolitan Museum of Art va proporcionar-me l'oportunitat de formar part del seu equip per desenvolupar una estada d'interinatge i prestar assistència en la producció dels recursos pedagògics del seu Departament de Mitjans educatius. L'experiència va ser molt positiva. Tant és així, que recomano realitzar programes similars a qualsevol estudiant o professional jove que busqui un complement per a la seva formació. És molt beneficiós sortir del nostre context habitual i aprendre altres maneres de fer les coses. Estats Units és un país molt madur en qüestions laborals i, efectivament, el Met significa per a mi un paradigma exemplar i m'ha influenciat moltíssim en la meva manera actual d'entendre el treball.

Com és l'Antoni Tàpies?

Tant l'Antoni Tàpies com la Teresa Barba són un referent per no perdre la curiositat i no voler deixar d'aprendre. Em recorden la necessitat de llegir, d'escoltar música, de treballar amb passió, de saber reservar un espai per a la reflexió i l'espiritualitat.

Coneixes la història de la sala que en Tàpies va crear per a la Pompeu?

I tant que sí! Com a estudiant vaig visitar per primera vegada la Sala de reflexió (1996) amb el professor d'Estètica de la Facultat d'Humanitats, Jordi Ibáñez. Ja aleshores em va semblar un lloc màgic i on voldries poder-te quedar tota sola i en silenci, a porta tancada.

La sala té alguna vinculació amb la Fundació?

Abans de la seva recent reobertura, la Fundació Antoni Tàpies ha estat tancada al públic durant dos anys i mig amb motiu de la rehabilitació de la seva seu. Per tal de continuar oferint programació durant el tancament, el Departament de Projectes d'Antoni Tàpies i el Servei educatiu de la Fundació van realitzar una labor de recerca per gestar un itinerari que explora les obres d'Antoni Tàpies situades en l'espai públic. Vam sol·licitar la possibilitat d'incloure la Sala de reflexió a una activitat on també es visiten les obres Núvol i cadira (1990) i Homenatge a Picasso (1983) i la resposta per part de la Universitat va ser positiva. Així doncs, des del passat més de juny de 2009, la Fundació ofereix aquest itinerari per al públic adult i familiar.