Per què vas triar estudiar economia?

Quan havia de començar batxillerat i els meus pares em van preguntar què volia ser, sense pensar-ho els vaig dir que volia ser escriptora, però que també m'agradava l'economia. I ja et pots imaginar què em van aconsellar.

Per què vas triar estudiar a la UPF?

Un professor em va dir que era la millor universitat per fer economia, i no s'equivocava.

Quin record en tens?

Al principi va ser dur. Sóc molt exigent amb mi mateixa i això va fer que em passés massa hores estudiant. Per sort, de mica en mica vaig agafar-li la mecànica i vaig aprendre a estudiar de debò, a seleccionar allò més important. Els dos últims anys també treballava de becària; lògicament tenia menys hores per dedicar a les assignatures, però va ser quan vaig treure millors notes.

On vas passar més temps: al bar, a classe o a la biblioteca?

Sens dubte, a la biblioteca.

Recordes alguna frase o anècdota que et marqués?

El professor Xavier Sala Martín sempre explicava alguna anècdota personal vinculada a l'economia. Dibuixava dos parèntesis a la pissarra i deia: "moment kit-kat". Un dia, per explicar les mil aplicacions de l'economia, va dir que el Bono d'U2 li havia trucat personalment per demanar-li assessorament sobre com gestionar i com destinar bé uns diners a una ONG.

Ho vas tenir fàcil en acabar la carrera?

Vaig tenir-ho relativament fàcil. Treballava en una clínica de Barcelona com a becària i em volien fer un contracte; però vaig decidir treballar a l'empresa familiar. Allà vaig aprendre a fer auditories de medi ambient i qualitat. Més tard vaig començar a compaginar la feina d'auditories amb l'ensenyament a secundària.

I actualment, a més a més, també estudies humanitats.

Sí, ho vaig decidir perquè era la carrera en què la presència de la literatura era més extensa. La vessant econòmica, crec que ja l'he espremut bastant.

Com vas decidir obrir el "laboratori de lletres"? 

Aquest estiu, després d'una conferència sobre els conflictes a l'Orient Mitjà en què vaig fer de moderadora, un escriptor que aprecio moltíssim, Carles Duarte, em va preguntar què volia fer en un futur, i li vaig contestar sense pensar: "crear una escola d'escriptura i literatura".

...

Era la primera vegada que ho deia en veu alta! En una setmana ja tenia el local, en un mes a tots els professors, i ara ja està en marxa.

Com funciona?                        

És un espai on la literatura és l'essència per desenvolupar la creativitat, potenciar les emocions i enriquir l'intel·lecte. Està dirigit a qualsevol persona a qui li agradi aprendre, compartir idees, intercanviar opinions i créixer emocionalment.     

Recomanes engegar una empresa en temps de crisi?

Per descomptat!, però sempre que tinguis molt clar el projecte i confiança plena en ell.

Ho has tingut fàcil com a dona?

No he trobat moltes dificultats, més aviat al contrari. He tingut sort perquè he conegut moltes persones que, sense conèixer-me, m'han donat la seva confiança.

Tres requisits per dirigir una empresa.

Confiança en un mateix, il·lusió i esforç.