CastellanoEnglish   Inici Contacte  

Dimecres, 02 feb. 2011

Mireia Calafell (Humanitats, 2003) és poeta, gestora cultural de Movimento Artes i membre del grup de recerca Cos i Textualitat a la UAB. La seva primera obra, Poètiques del cos, va rebre el premi Amadeu Oller (2006) i l'Anna Dodas (2008). Costures és la seva segona obra.

Què és per a tu la poesia?

Aquesta és precisament la pregunta que ens van fer a tots els qui vam ser antologats a Pedra Foguera. Antologia de poesia jove dels Països Catalans. Ha passat un temps des d'aleshores, però tornaria a respondre el mateix, i tal com deia Mario Benedetti: "I quan creia que tenia la resposta, la pregunta era una altra".

Treballes amb l'associació cultural Movimiento Artes. En què consisteix?

Es tracta d'una associació que sorgeix com a resposta tant a les inquietuds dels qui la formem com a diverses casualitats. Diferents circumstàncies van fer que area3, l'estudi de disseny i d'art on treballava amb el Sebastià Puiggrós, hagués de reconvertir-se en un altre projecte. L'Elka Mocker va aparèixer amb una proposta a la qual vam sumar-nos-hi perquè volíem viatjar, viure un temps fora i descobrir noves ciutats.

Vam constituir-nos com una associació cultural amb un objectiu clar: fer difusió de l'art jove arreu del món. Això va concretar-se en el festival ArtsMoved, que ja hem fet a l'Argentina i a la Xina, tot i que ara s'ha traduït també en entrevistes a revistes, gestió d'esdeveniments culturals a Barcelona i arreu, etc. A l'aeroport de camí a Buenos Aires vaig conèixer a qui després seria el quart membre del grup: l'Alberto Ojeda.

A què us dediqueu els integrants de l'equip?

L'equip el formem dissenyadors gràfics i gestors culturals; però abans que això, som gent amb ganes d'assumir riscos (ho és, per exemple, marxar quatre mesos a l'Argentina sense cap mena d'ajut i sou assegurat), de viatjar i d'obrir canals per tal que l'obra dels artistes amb qui confiem viatgi també amb nosaltres.    

 A part de Movimiento Artes, també formes part del grup de recerca Cos i Textualitat a la UAB. Quina mena de recerca dueu a terme? Quin és el vostre material de treball?

El nostre material de treball és, ni més ni menys, que el cos, entès com el lloc on s'inscriuen els discursos sobre la identitat, i es posen en joc el gènere, la sexualitat, l'ètnia, la classe...

El que fa més particular i peculiar el grup és la vocació que té per establir un diàleg continuat, no només entre diferents disciplines, sinó també entre la investigació i la pràctica cultural. Per això, organitzem congressos i activitats més aviat acadèmiques, però també seminaris com el Corpografies que fem a Hangar i, fins i tot, activitats literàries.

Quina consideres que és la teva millor obra? I la que ha tingut millor acollida?

De poemaris en tinc dos, per ara. Poètiques del cos, el primer, va rebre dos premis destacats: l'Amadeu Oller (2006) i l'Anna Dodas (2008), que es dóna a la millor obra escrita en català dels darrers dos anys per un autor o autora inèdit. El ressò que va tenir, per tant, va ser no només inesperat sinó també, diguem-ne, molt acollidor. Ara, però, llegeixo el llibre com el que és, un començament. I crec que el més important és precisament això, perquè, a partir de Poètiques del cos, la meva relació amb la poesia va canviar.

En quin sentit va canviar la teva relació amb la poesia?

De sobte, em demanava continuïtat i atenció, com totes les relacions, vaja. A més, apareixia una figura nova entre el poema i jo: la d'un possible lector (ja no només amic), que és en el fons la mirada de l'altre i la seva crítica (independentment de si és positiva o negativa). Per tot això -i d'altres coses que no dec saber- Poètiques del cos va suposar un aprenentatge que els poemes de Costures teixeixen.

Després d'aquest canvi de relació, et deus sentir més a prop de Costures, la teva darrera obra...

Evidentment, si no seria mal senyal. I sé que ara em toca parar l'orella a tot el que Costures m'ha d'ensenyar, per tal que quedi reflectit en el següent poemari. I així successivament, com en un joc de matrioixkes que mai no acaba. 

Per a quan la publicació d'un nou llibre? 

Podria dir que m'agrada escriure amb calma, però potser és que no ho sé fer d'altra manera. Crec que és important viure entre els poemes per tal de poder escriure versos que, com dir-ho, visquin sense mi. Tinc una carpeta a l'ordinador que guarda diversos esbossos, poemes que han de trobar la paraula, el final, la idea que els pugui fer moure a la subcarpeta del "sí". Necessiten temps. Jo també. I el cert és que no tinc pressa, tot i que espero que sí, que quan sigui el moment pugui publicar un nou llibre, prou diferent i prou semblant als altres, per anar configurant un estil propi.

Algun altre projecte per esmentar?

Sí, actualment el projecte més important que tinc entre mans el comparteixo amb el músic Miguel Marín (potser el coneixeu com a Arbol), i l'estudi Nomade, del qual també en formo part. Entre tots, hem creat un recital de poesia amb música i visuals que ja vam presentar a l'Argentina el 2009 i que enguany hem portat a la Xina (amb traducció simultània!), sempre gràcies al festival Arts Moved. Estem treballant per incloure la lectura de poemes dels poetes catalans que més ens agraden, com Gemma Gorga o Maria Mercè Marçal. 

Per últim, què li podries dir a un llicenciat en Humanitats que vulgui seguir els teus passos? 

Quan vaig acabar Humanitats, necessitava fer alguna cosa pràctica. Com molts llicenciats, vaig optar per un postgrau de gestió cultural. Va ser llavors que va sortir la possibilitat d'anar a Coatepec uns mesos a treballar en una empresa de gestió cultural amb una beca. Des de Mèxic, vaig començar a fer tots els papers per fer un doctorat. Sentia que no podia ni volia renunciar a continuar estudiant. A la tornada, combinava les hores a la universitat amb una feina en una editorial primer, i a area3, després. Les circumstàncies m'han portat a treballar a dos llocs: a Movimiento Artes, que com ja he dit sorgeix d'alguna manera d'area3, i al grup Cos i Textualitat, però també a desenvolupar una feina -pròpia, personal i no remunerada- en el camp de la poesia. Crec que de tot aquest itinerari -que evidentment no acaba aquí- he après que s'ha de fer el possible per continuar els propis passos, encara que siguin contradictoris, i l'impossible per aconseguir que una tria no sigui una renúncia. No és un consell, sinó la meva experiència.